Després de moltíssims anys El Vendrell, els seu govern municipal, el seu ajuntament i la seva societat civil (ciutadans, entitats, empreses i altres institucions publiques i privades) tenen l'oportunitat de superar aquest aïllament crònic, sovint acomplexat, cercat i volgut, que malgrat ser un dels municipis amb de les millors infraestructures de transport per carretera i ferroviari, equidistant entre dos aeroports, amb un important nus ferroviari i dues estacions, una universitat i altres equipaments i espais singulars que ha malbaratat, sovint menyspreat, i mai ha aprofitat per dotar al municipi d'un millor contingut, divers, polièdric i real. Basant la seva economia amb un creixement descontrolat i un model turístic desfasat, un comerç poc actualitzat depenent essencialment d'aquest model turístic caduc, cap capacitat i fins hi tot voluntat de renovació de qualitat i d'adaptació als nous temps, i una manca absoluta d'un sector serveis innovador, tecnològic i de segle XXI.
A ningú li agrada veure radiografies seves, però sovint son del tot necessàries per fer un diagnostic i cercar remeis. La vella i molt gastada frase feta " A El Vendrell, tothom va per ell ", és del tot real i certa, però també aquesta certesa ja fa anys que ha demostrat el seu estrepitós fracàs. Ben segur que la culpa de tot plegat és compartida per molts agents i actors institucionals i privats, i que també amb tota seguretat cada un d'ells carregarà les culpes als altres, però no es tracta de cercar culpes sinó de generar un projecte de caire territorial com a continent i amb contingut que re-situï i dinamitzi aquest municipi en el seu just potencial i amb millors perspectives de futur i de qualitat de vida. Cal generar una nova cultura, la de "El Vendrell totes i tots amb ell" que faci bategar a la ciutat amb un objectiu comú.
El Vendrell, malgrat els nostàlgics, ja no és un poble. És una ciutat plurinuclear amb 37.000 habitants, capital de comarca, aquesta és la realitat i els seus ciutadans, entitats i institucions han de entendre i adequar-se a aquesta palmaria, objectiva i obvia circumstancia.
El 83% de la ciutadania del Vendrell no és originària del municipi, però és vendrellenca com el 17% que si ho és, encara que part d'aquesta última minoria tracti sovint a la majoria amb cert menyspreu com a "forasters", com si el ser originari et dones categoria superior al estil dels patricis romans. Tots els camins porten a Roma, però òbviament és pretensiós comparar-se amb Roma i pensar que tots duen també al Vendrell. Cal superar aquest tics carlins, porucs i provincians i la por al desconegut i al diferent, i gaudir i aprofitar per igual les aportacions enriquidores de tots i cadascuns del seus ciutadans i ciutadanes sigui qui sigui el seu origen. El Vendrell ha d'espolsar-se d'aquesta pàtina sovint cútre, carrinclona, poruga i tancada de la que sovint fa gala i assumir socialment la seva nova realitat i la seva oportunitat. L'alternativa és seguir fent el que han fet generacions anteriors i tenir els tristos resultats de sempre.
El 83% de la ciutadania del Vendrell no és originària del municipi, però és vendrellenca com el 17% que si ho és, encara que part d'aquesta última minoria tracti sovint a la majoria amb cert menyspreu com a "forasters", com si el ser originari et dones categoria superior al estil dels patricis romans. Tots els camins porten a Roma, però òbviament és pretensiós comparar-se amb Roma i pensar que tots duen també al Vendrell. Cal superar aquest tics carlins, porucs i provincians i la por al desconegut i al diferent, i gaudir i aprofitar per igual les aportacions enriquidores de tots i cadascuns del seus ciutadans i ciutadanes sigui qui sigui el seu origen. El Vendrell ha d'espolsar-se d'aquesta pàtina sovint cútre, carrinclona, poruga i tancada de la que sovint fa gala i assumir socialment la seva nova realitat i la seva oportunitat. L'alternativa és seguir fent el que han fet generacions anteriors i tenir els tristos resultats de sempre.
EL debat populista, per exemple, sobre si els seus regidors tenen o no que dedicar-se en exclusiva al govern de la ciutat, és pairal, primari, enganyós, falç i fal·laç a més de pervers i ridícul. Ho estrany és que no ho hagin fet fins ara, ja era hora! Faltaria que aquest regidors no és dediquin full time a la seva tasca de govern i impuls en una ciutat de 37.000 habitants!
El Vendrell ha d'exercir també aquest lideratge comarcal i territorial (molt possiblement amb la generositat de "primus inter pares"), implementar un discurs de ciutat metropolità conjuntament amb altres municipis de l'entorn que superi l'àmbit estrictament local, que els hi doni la força conjunta i el protagonisme necessari front altres realitats locals i territorials del país i adequar la seva forma de fer i gestionar- se a paràmetres i concepció de ciutat i metropolitana més que als de poble o poblet. El Penedès marítim ha de ser molt més que una dubtosa eina reivindicativa sobre els peatges i/o per la cultureta. Aquest espai metropolità ha de servir també per impulsar i potenciar tot aquell bagatge industrial i agricola del que disposa.
La renovació generacional aconseguida després de les darreres eleccions municipals i la desaparició institucional de grups de tall autoritari és una gran noticia i una enorme oportunitat, encara que no representa tampoc garantia de res. Afortunadament només queda un regidor assegut al plenari representant de la vella i rància oligarquia vendrellenca, del permanent status quo de sempre, del de tota la vida. Ara camaleonicament i artificialment vestit de pseudo líder de la mal anomenada nova política, però amb un nivell de credibilitat i maneres força dubtoses, molt ràncies i amb cert ressentiment.
El Vendrell és ara en aquell moment crucial, en allò que en castellà denominen "una encrucijada". O opta per un continuisme mediocre i empetitidor de poblet sense pretensions ignorant la seva realitat, o treballa per guanyar la seva oportunitat amb contundència i valentia per situar-se al seu lloc, espai i moment com a ciutat, com allò que realment és. No hi ha terme mig, no valen mitges tintes, ni hi ha lloc per cagar dubtes. Cal donar aquest transcendental pas i cal fer-ho en tots els àmbits i aspectes de la vida local , tocant de peus a terra i amb la necessària ambició, i la gent, la ciutadania, ha de percebre clarament un abans i un després.
Al Vendrell li cal urgentment presència institucional física i permanent al més alt nivell en tots els seus principals nuclis urbans. L'absència de la mateixa és aprofitada per tercers sense legitimitat democràtica i converteix aquest espais en terra de ningú o en territori privat dels més forts i dels seus interessos. No poden haver-ne nuclis de primera i nuclis de segona i tots els seus ciutadans i ciutadanes han de percebre, també, que el govern municipal és de tots i per a tots.
Cal normalitzar i consolidar la vida ciutadana als nuclis marítims, dotar aquest territoris dels serveis i equipaments bàsics públics i privats que afavoreixin la vida cotidiana dels seus ja nombrosos residents i fer conviure harmònicament aquesta realitat amb una industria turística que cal modernitzar, potser especialitzar i aconseguir que sigui font de riquesa i treball durant tot l'any. Esdevé insostenible ecològicament i econòmicament tota una gran infraestructura per una temporada de tres mesos. Aquest nuclis han de ser el motor impulsor de l'economia local i no especialment ni necessàriament des de la perspectiva del totxo ni de la pura i dura especulació immobiliària.
Al Vendrell li cal també incorporar a la seva carregada i rica agenda cultural una part fonamental de la cultura, sense menys preu de les ja incorporades i habituals. La cultura que va més enllà de la identitaria, la clàssica i la del record del passat. La de les noves formes de pensament i d'expressió, la que crea polèmica, genera nous debats, de cops escandalitza i sovint és transgressora, la que segur és més incomoda però fa evolucionar i obre les ments a nous pensaments i noves i diferents formes de fer, viure, sentir i pensar.
El Vendrell i els seus ciutadans i ciutadanes han de perdre també aquest permanent, històric, latent i molt perjudicial complex d'inferioritat respecte a altres municipis propers com Vilafranca, Vilanova o fins hi tot Valls. És del tot infundat, aquest municipis tenen òbviament les seves virtuts, valors afeixits i avantatges, però El Vendrell també els té, la diferencia rau en que uns els potencien i donen valor i El Vendrell no potencia i sovint ignora o menysprea els seus. Ha de deixar d'infravalorar-se i d'intentar mal copiar el que fan els altres. El Vendrell ha d'estimar-se i respectar-se més, que no és el mateix que dir que s'estima i es respecta, cal fer-ho i actuar en coherència més que dir-ho, ha de fer el que li toca, el seu propi i personal projecte i posar en valor el que de bo té i, sobretot, creure d'una vegada en el seu autèntic i real potencial .
Després de molts anys El Vendrell pot tenir el seu "Maragall" propi que impulsi un lideratge polític local real, capaç de trobar solucions actuals, imaginatives i diferents als vells i nous problemes i d'aglutinar a la molt transversal i polièdrica societat vendrellenca en un projecte transformador i renovador comú. Valent, sense complexes, potent i amb visió de futur, que lideri i condueixi l'adequació del continent i la dotació de contingut per la ciutat de segle XXI de la mà de tota la molt diversa i plural societat civil. Cal obrir-se d'una vegada mentalment al mar i deixar de tenir aquesta concepció quasi colonial dels nuclis marítims (autèntics motors econòmics del municipi) i plantejar un projecte real i viable que superi aquest aïllament i també l'inútil, desgastant i estancat debat entre "tabàrnics" i "groguets". Un discurs i projecte de ciutat liderat per el seu govern local i ajuntament però amb l'imprescindible participació de tots aquells agents socials, econòmics i culturals que actuen i participen de la vida local. Un lideratge capaç, on la gestió local eficient sigui important, molt important, però que també impregni i dibuixi en tots els seus aspectes el nou discurs de ciutat, de ciutat actual, dinàmica i propera al ciutadà, que creu en ella, carregada de valors plurals, democràtics i de segle XXI (discurs de ciutat que el Vendrell mai ha tingut) amb personalitat i arrels però sobretot, actual, ambiciós, obert i permeable. Un discurs valent de futur que vagi molt més enllà d'aquella plaça Vella (on té tímidament en un raco la seu el govern municipal però que com a perfecta, definitoria i emblemàtica metàfora visual no presideix tot cedint sumisa i subordinadament el protagonisme a una altre institució privada de caire religiós no representativa de la realitat plural de la seva població. En definitiva el poder civil i ciutadà físicament no presideix l'espai més emblemàtic del Vendrell). Discurs que generi entre els seus ciutadans i ciutadanes un projecte civil, democràtic, integrador, aglutinador, avançat, respectuós de la diversitat més àmplia, sostenible i col·lectiu, engrescador, plural i amb clares i positives perspectives de futur i de millor qualitat de vida..
Cal normalitzar i consolidar la vida ciutadana als nuclis marítims, dotar aquest territoris dels serveis i equipaments bàsics públics i privats que afavoreixin la vida cotidiana dels seus ja nombrosos residents i fer conviure harmònicament aquesta realitat amb una industria turística que cal modernitzar, potser especialitzar i aconseguir que sigui font de riquesa i treball durant tot l'any. Esdevé insostenible ecològicament i econòmicament tota una gran infraestructura per una temporada de tres mesos. Aquest nuclis han de ser el motor impulsor de l'economia local i no especialment ni necessàriament des de la perspectiva del totxo ni de la pura i dura especulació immobiliària.
Al Vendrell li cal també incorporar a la seva carregada i rica agenda cultural una part fonamental de la cultura, sense menys preu de les ja incorporades i habituals. La cultura que va més enllà de la identitaria, la clàssica i la del record del passat. La de les noves formes de pensament i d'expressió, la que crea polèmica, genera nous debats, de cops escandalitza i sovint és transgressora, la que segur és més incomoda però fa evolucionar i obre les ments a nous pensaments i noves i diferents formes de fer, viure, sentir i pensar.
El Vendrell i els seus ciutadans i ciutadanes han de perdre també aquest permanent, històric, latent i molt perjudicial complex d'inferioritat respecte a altres municipis propers com Vilafranca, Vilanova o fins hi tot Valls. És del tot infundat, aquest municipis tenen òbviament les seves virtuts, valors afeixits i avantatges, però El Vendrell també els té, la diferencia rau en que uns els potencien i donen valor i El Vendrell no potencia i sovint ignora o menysprea els seus. Ha de deixar d'infravalorar-se i d'intentar mal copiar el que fan els altres. El Vendrell ha d'estimar-se i respectar-se més, que no és el mateix que dir que s'estima i es respecta, cal fer-ho i actuar en coherència més que dir-ho, ha de fer el que li toca, el seu propi i personal projecte i posar en valor el que de bo té i, sobretot, creure d'una vegada en el seu autèntic i real potencial .
Després de molts anys El Vendrell pot tenir el seu "Maragall" propi que impulsi un lideratge polític local real, capaç de trobar solucions actuals, imaginatives i diferents als vells i nous problemes i d'aglutinar a la molt transversal i polièdrica societat vendrellenca en un projecte transformador i renovador comú. Valent, sense complexes, potent i amb visió de futur, que lideri i condueixi l'adequació del continent i la dotació de contingut per la ciutat de segle XXI de la mà de tota la molt diversa i plural societat civil. Cal obrir-se d'una vegada mentalment al mar i deixar de tenir aquesta concepció quasi colonial dels nuclis marítims (autèntics motors econòmics del municipi) i plantejar un projecte real i viable que superi aquest aïllament i també l'inútil, desgastant i estancat debat entre "tabàrnics" i "groguets". Un discurs i projecte de ciutat liderat per el seu govern local i ajuntament però amb l'imprescindible participació de tots aquells agents socials, econòmics i culturals que actuen i participen de la vida local. Un lideratge capaç, on la gestió local eficient sigui important, molt important, però que també impregni i dibuixi en tots els seus aspectes el nou discurs de ciutat, de ciutat actual, dinàmica i propera al ciutadà, que creu en ella, carregada de valors plurals, democràtics i de segle XXI (discurs de ciutat que el Vendrell mai ha tingut) amb personalitat i arrels però sobretot, actual, ambiciós, obert i permeable. Un discurs valent de futur que vagi molt més enllà d'aquella plaça Vella (on té tímidament en un raco la seu el govern municipal però que com a perfecta, definitoria i emblemàtica metàfora visual no presideix tot cedint sumisa i subordinadament el protagonisme a una altre institució privada de caire religiós no representativa de la realitat plural de la seva població. En definitiva el poder civil i ciutadà físicament no presideix l'espai més emblemàtic del Vendrell). Discurs que generi entre els seus ciutadans i ciutadanes un projecte civil, democràtic, integrador, aglutinador, avançat, respectuós de la diversitat més àmplia, sostenible i col·lectiu, engrescador, plural i amb clares i positives perspectives de futur i de millor qualitat de vida..
