Per trobar en el món de la televisió, el cinema, el teatre, la literatura o en qualsevol de les arts quelcom de comparable al surrealista i esperpèntic escenari que els vendrellencs en particular i les gents del Gran Penedès hem contemplat i patit aquest dies de pandèmia, m’he tingut que remuntar uns seixanta anys enredera i topar amb aquella magnifica serie  de televisió nord-americana especialitzada en el gènere de la ciència-ficció, la fantasia i el terror. The Twilight Zone (literalment La zona del crepuscle, traduïda al català com "La dimensió desconeguda”),serie de 156 episodis, repartits en cinc temporades (entre el 1959 i el 1964), 92 escrits pel creador de la sèrie, Rod Serling, qui també feia de narrador. Cada episodi recreava un relat de fantasia, de terror o de ciència-ficció, sovint amb un final sorprenent o fins hi tot absurd. Els seus personatges eren sovint alienígenes, essers intemporals, turmentats, psicòpates, acomplexats o fins hi tot objectes inanimats que adquirien vida i feien patir o maltractaven als comuns dels mortals amb les seves obsessions, paranoies, irracionalitats i obscurs i perversos objectius. Els escriptors de The Twilight Zone van utilitzar freqüentment la ciència-ficció com a vehicle per a comentaris socials, ja que les xarxes i patrocinadors que censuraven material controvertit de drames en directe estaven menys preocupats per la fantasia i les històries de ciència-ficció aparentment innòcues. Els temes freqüents de The Twilight Zone inclouen la guerra nuclear, el McCarthyisme i histèria de masses, temes que es s'evitaven a la televisió menys seriosa en d'horaris de màxima audiència. El 2016, la sèrie original de televisió va ocupar el lloc número 7 de la llista de Rolling Stone dels 100 millors espectacles de tots els temps. TV Guide la va classificar en el número 5 a la seva llista del 2013 dels 60 millors programes de tots els temps i el número 4 de la seva llista dels 60 millors drames.

L’univers d’assumptes que en aquest curt any el govern municipal del Vendrell i els partits que el componen ens ha donat i regalat que es podríem utilitzar per escriure més  d’aquesta serie, treballant amb brillantó els generes de la ciència ficció, la fantasia i el terror, son innumerables i francament sucosos des de el punt de vista literari i cinematogràfic. Molt son els temes que ens permetrien fer brillants i molt entretinguts relats curts de tall psicològic o fins hi tot arribar a emular a en Torrente i l’època més friqui de l’Alfredo Landa, en Pajares i en Fernando Esteso del cinema espanyol tardofranquista.

L’escenari polític i social que dibuixa aquest govern és del tot surrealista, no cal enumerables totes, son majoritàriament conegudes però podem afegir-ne algunes que no ho son tant:

L’utilització inadequada de fons de la societat gestora de la radio televisió vendrellenca ( uns 40.000€), sense autorització dels seus màxims òrgans directius per despeses alienes a les seves activitats , entre elles  uns 18.000€ per omplir  les faroles del municipi de bandoleres promocionals de la capital de la cultura Catalana, mentre els esforçats treballadors i treballadores d’aquesta empresa amb entitat jurídica pròpia treballen en materials quasi prehistòrics i es veuen obligats a utilitzar software “pirata”.

La presentació davant d’òrgans administratius oficials de documentació oficial no verídica, per tal de donar carta de legalitat a nomenaments no subjectes a dret.

L’absoluta opacitat informativa sobre la dimissió de la Sra Teresa Socias Bidó, Secretaria del Consell administració de Vendrell Comunicació  SLM , amb data 18 d’abril de l’any en curs.

L’inacceptable, desproporcionada, malaltissa actitud fiscalitzadora d’una important directiva i periodista de Vendrell  Comunicació  SLM demanant explicacions a càrrecs, electes entre d’altres, per haver expressat la seva aprovació a una critica sobre manca de pluralitat i l’ utilització partidista de la televisió local en temps de pandèmia, actuant clarament amb una actitud de comissaria política molt més enllà de les seves funcions periodístiques.

O la sorprenent autodefinició a les xarxes socials d’una regidora, (aquella que necessita un any per definir que vol dir cohesió territorial)  com a “la mujer maravillas”, en temps d’efervescència de la lluita per l’igualtat de genere. ( aquest és el nivell)

La llista  de despropòsits i poca serietat es interminable, i el desgavell polític és lamentable però alguna cosa bona ha de treure el territori i els seus ciutadans i ciutadanes de tants despropòsits, i si  no pot ser a nivell polític, caldrà tombar la truita i cercar un altre tipus de rendibilitat ciutadana. Potser caldrà aprofitar la circumstancies i totes aquestes esperpèntiques histories per "tombar la truita i fer cultura", participeu, feu les vostres propostes creatives, i entrem de cap i amb el cap ben alt a la dimensió desconeguda , que no es cap altre que la dimensió de la imaginació i la creativitat, i amb elegant esperit critic i “savoir faire”, convertir aquestes misèries en virtuts i qualitats creatives. 

Això és el que avui proposem als ciutadans i ciutadanes del Vendrell , del Baix Penedes i de tot el Gran Penedes ( Garraf, Alt i Baix Penedès i Baix Gaia) Donar-li la volta a totes aquestes misèries, recuperar la sobirania ciutadana i en exercici de les nostres llibertats dir i fer la nostra i treure un digne profit sense por. És del tot ridícul tenir por d’aquesta gent, son els que  fan al Vendrell petit i miserable.  Ho podem fer escrivint , cantant i/o de la ma de les noves tecnologies. Cal fer ho, i cal fer-ho de bones maneres i respectant els valors i principis democràtics i els drets de totes les persones i la diversitat vendrellenca, però el dret a la lliure expressió, la creació, i a la critica i l’autocritica és també inherent a tots els  ciutadans i ciutadanes. 

Ho podem fer com vulguem, signat o sota pseudònim ( si el creador o creadora te por i així ho creu oportú), però cal fer-ho. Seria bo que com homenatge a la serie s’utilitzin i entrem  plegats i amb força a la dimensió desconeguda  de la ma dels generes de la ciència ficció, la fantasia o el terror, però no excloem cap altre tipus d’expressió o genere.

Podem i cal que els ciutadans parlem i fem cultura també tractant els temes que ara ens afecten, tots els que ens afecten, Pau Casals, Àngel Guimerà, Apel.les Fenosa i tants d’altres ho farien sense cap dubte.  

"Cròniques criolles" premiarà i recollirà tota iniciativa que reuneixi aquestes qualitats publicant-les en un nou medi de comunicació multimèdia que conjuntament amb altres ciutadans i ciutadanes posarem en breu en marxa, amb l’objectiu de normalitzar democràticament l’informació  ciutadana al Vendrell i al Gran Penedès, i donar veu i espai a la ciutadania en la seva pluralitat i diversitat democràtica.

Benvinguts i benvingudes doncs, a la dimensió desconeguda!
Endevant!