L'oportunitat perduda.



Al Vendrell l'oposició s'ha vist obligada a demanar, exigir, tenir que liderar i dur l'iniciativa per la imprescindible creació i l'impuls d'una Taula ciutadana de diàleg per a la reactivació econòmica i social del municipi post pandèmia. Dic"s'ha vist obligada" donat que vistes les greus circumstàncies, ho lògic i normal hagués estat que aquesta fos una iniciativa directament  concebuda i impulsada per l'alcalde de la ciutat. El sentit comú i la responsabilitat ho requereix. La pandèmia i la seva crisi són d'aquelles ocasions excepcionals que requereixen i faciliten una enorme oportunitat de visualitzar un autèntic lideratge a la ciutat. Un lideratge transversal i absolutament integrador amb grandesa de mires. Un lideratge que en situacions normals corresponia òbviament al seu Alcalde, com a màxima figura institucional de la ciutat, com a líder institucional de la ciutat democràtica i plural. Però un alcalde que malgrat haver guanyat les eleccions tenint com a eix i argument principal de la seva campanya la idea de que no es pot construir una ciutat deixant al marge a la meitat de la seva població, no ha estat a l'alçada, ha estat incapaç d'adonar-se i tenir la mínima i més bàsica visió política d'aquesta situació excepcional i obvia oportunitat. 
El procés per la constitució de l'esmentada taula no ha estat més afortunat per part de l'equip de govern. Un equip de govern molt mediocre ( amb honorables  excepcions, que el propi alcalde coneix prou bé, és del tot sabedor i conscient) i carregat de pors, desconfiances i una enorme voluntat d'exercir un control absolut, excessivament protagònic i excloent i poc flexible, fruit d'aquestes pors i d'aquesta mediocritat. 
Les negociacions i discussions en l'àmbit  institucional han estat farcides de situacions esperpèntiques i ridícules sempre embolicades per l'esperit d'aquestes obvies mancances i complexes : la por, la desconfiança i la mediocritat.  Tot sembla indicar que la bona i imprescindible iniciativa impulsada per l'oposició serà  rebaixada tot el possible en la seva implementació pel govern municipal. De taula de diàleg passará, en allò referent a la participació ciutadana i de la societat civil, a una eina de participació ciutadana un cop més mediocre, d'aquelles que limiten la participació només amb voluntat de fer creure a la gent que hi participa i omple la boca d'un concepte descafeïnat de participació ciutadana al govern municipal. Poc diu i poc apunta, ara per ara, de realment inclusiu i transversal diàleg, diàleg profund, rigorós, ampli i obert del tot necessari, imprescindible, l'iniciativa un cop el govern ha intervingut. 
Sorprèn molt i diu molt de l'incapacitat i nul olfacte polític d'un alcalde sempre obsessionat malaltissament i preocupat en fer-se la foto diària, amb el contingut que sigui, (sovint sobrepassant el ridícul o l'esperpent), que no hagi estat capaç de veure i percebre que la foto de la Taula de diàleg era la foto d'aquest mandat, la gran foto! La foto, amb contingut real i de veritable pes polític, d'un alcalde construint i liderant la ciutat, amb tota la ciutat, flanquejat per tots els partits i una enorme taula, sense limitacions i oberta a tothom amb ho més divers i plural de la societat civil vendrellenca en defensa d'un objectiu comú. Una foto que si algun dia aconsegueix fer-se, tal com cal, sense més entrebancs i limitacions porugues i controladores, tothom sabrà que no és per els seus mèrits, ni per la seva iniciativa política, sinó que és fruit de la voluntat i la encertada visió política d'altres, de l'oposició, d'una oposició  que si ha estat a l'alçada, molt més assenyada, més política, plural, més responsable i molt més conscient de la crua i molt dura realitat que patim i patirem. 
Les pors, l'excessiva voluntat de control, la supèrbia i la desconfiança són mals consellers, sobretot en temps de crisi i de recerca d'oportunitats i consensos amplis en defensa dels interessos generals. En aquest moments tant durs tota aportació és del tot necessària, fins hi tot imprescindible.
 El menyspreu o la por a la ciutadania i al seu teixit associatiu és desconèixer el seu enorme potencial i no saber-lo canalitzar positivament, simple mediocritat o clara i obvia incapacitat de lideratge. Manca de lideratge i mediocritat que empobreix i perjudica enormement a El Vendrell.