"Son bojos aquest Romans!"




[L’oracle vendrellenc, Caligula i Incitatus]


Imaginem-nos quin seria l’escandol si la vicepresidenta Calvo al gobierno de España, el vicepresident Aragonès a la Generalitat o el Tinent d’acalde Jaume Collboni a Barcelona s’haguessin postulat per el càrrec de Conseller delegat de l’empresa publica encarregada de la gestió dels seus mitjans de comunicació; RTVE, CCMC o BETEVE. Doncs si , al Vendrell “som capital” , ja tenim el segon gran escàndol polític d’aquest mandat! (Sobre el primer cercar a google “escola de musica del Vendrell”)



A part de l’aberrant i obvia il·legalitat d’autoanomenar-se Conseller Delegat sense tenir ni els vots necessaris dins del propi consell d'administració i notificar-ho així al registre mercantil, i de l’intent per part del mateix regidor (1er Tinent d’Alcalde, tot poderós i responsable polític de les àrees de comunicació municipal, participació ciutadana i festes, entre d'altres) de presidir el tribunal encarregat d’escollir la persona que ha de dirigir la Televisió local vendrellenca, per tal de trobar una estúpida i batussera decisió política d’aquest nivell ens caldria remuntar-nos força en la història fins arribar a aquell surrealista moment on l’emperador Calígula anomena Senador a Incitatus, el seu cavall. 

Tot sembla indicar que l’esmentada decisió política no respon a elucubracions i fantasies oníriques com en el cas de emperador romà, sinó que ho fa per raons més prosaiques i una molt poc destre capacitat i habilitat política. Cal assenyalar també que en aquest cas, l’equí en qüestió , tot fa indicar que és d’una raça diferent, te les orelles més llargues i molt més mussell (morro). El fet és d’extrema gravetat, jurídica però sobretot políticament parlant i confirma amb meridiana claredat allò que exposava en el meu anterior article (Regnes de Taifes)


L’oposició municipal ERC - Som PoblePrimaries i Podem (JXC - l’altre partit del statu quo vendrellenc - no actua realment com oposició , recolzant al govern municipal des de fora en moments claus i estratègics per minimitzar els enormes costos de ser criticats per recolzar un govern del PSC amb C´S i una agrupació veïnal en descomposició de tall populista amb un elevat vot ultradretà i ultraespanyolista) ha actuat amb agilitat , però al meu parer s’ha quedat curta i ha estat força benèvola , amb un fet d’aquesta gravetat no hi ha prou en demanar la dimissió com a Conseller Delegat, de fet legalment no ho és per tant és absurd demanar una dimissió d’un càrrec que no li correspon. El que cal és demanar i exigir veritables responsabilitats polítiques. El dubte rau al preguntar-se si l´equí en qüestió va actuar ell solet o ho va fer amb el vist i plau i coordinat amb “l’emperador”. Si ho va fer ell solet cal exigir la seva dimissió o el seu cessament. Si ho va fer coordinadament amb el màxim responsable de la polis, de la ciutat, llavors la gravetat esdevé màxima, i cal demanar explicacions i responsabilitats també a la màxima instancia. I si per ultim ho va fer per ordre superior, cal que ho digui i sigui el seu grup qui resolgui el problema depurant internament les responsabilitats adients fins a les màximes conseqüències. La normalitat democràtica i la res publica vendrellenca no pot tolerar de cap de les maneres ni es pot permetre aquest tipus d’actuacions, males practiques i abusos de poder, encara que només sigui per raons d’higiene i asèpsia política i democràtica.


Importants liders locals del PSC veuen, amb certa paranoia, molt més als treballadors i treballadores dels mitjans de comunicació locals com “agents dels altres” més que com a bons professionals del món de la comunicació i tenen una obsessió malaltissa amb el control sigui com sigui d’aquest mitjans, els seus principals “oracles”. És del tot obvi, també, que com  a força majoritària dins de la coalició de govern, controla i anul·la al seus socis de govern controlant, per la via d’aquest Tinent d’alcalde, tota actuació en premsa de tot l’equip de govern i fins hi tot els pronunciaments al Ple Municipal, ja que aquest han cedit, amb una candidesa política sorprenent i escandalosa i un molt evident síndrome d'Estocolm, la majoria de pronunciaments dels seus propis grups delegant-los a un portaveu de govern, que òbviament és aquest Tinent d’alcalde, i que impedeix que aquest últims treguin el màxim partit i qualsevol rendavilitat en seu municipal i institucional de la seva qualitat com a forçes sobiranes dins del govern. 

EL PSC també sap que utilitzant la televisió local com una televisió de govern, de perfil i amb continguts molt baixos, que no de ciutat, i controlant les noticies, facilitant amb comptagotes la presencia de l’oposició i un fent un control ferri i establint els filtres oportuns sobre temes de debat public i ciutadà, tal com fan el règims no democràtics, és a dir controlant el discurs, el missatge i el relat es garanteix la seva fràgil supervivència en el poder local

Tot sembla indicar que, ara per ara, l’Incitatus vendrellenc de grans orelles veu a Caligula com al principi Brutus veia a Cesar, ningú garanteix que això sempre segueixi igual i passin de llarg els Idus de març, tot dependrà de l’habilitat, ara per ara no demostrada, del Caligula local i de les ganes i oportunitats del jove i molt ambiciós patrici vendrellenc en poder donar a tot i dret més irresponsables coces mentre els ciutadans i ciutadanes del Vendrell preguem als Deus de l’Olimp que amb l’afició que aquest ultim també te a les festes espectaculars i cares, que utilitza com l'orgiàstic pa i circ romà, en un dels seus atacs delirants de grandesa i prepotència autoritària no vulgui emular també un d’aquest dies a l’inefable Neró.

Son bojos aquest romans!

0 comentaris: